Al Frare Gros hi conviuen dues realitats oposades, la vertiginosa contundència del vessant nord i assolellada amabilitat del vessant sud, que alhora domina la banda de migjorn dels Alts Frares.
L’Agulla fou un dels objectius inicials dels pioners, i fou Lluís Estasen qui primer petjà el cim obrint-hi la via Normal l’any 1921 i tres anys després la via que ens ocupa. Actualment forma part de les Vies Blaves, sinònim d’escalada senzilla, però alhora bella, sens dubte una deliciosa excursió vertical.
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: IV (D)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 70 metres
- Exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb claus i un pont de roca
- Material: 4 cintes
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Abans d’arribar al pas del Príncep i estant més o menys a l’alçada de la Monja prenem un corriol que puja cap al Lloro (marques blaves). Passarem el Dit i començarem a pujar cap al Frare Gros. La via s’inicia al peu d’una fissura evident.
La via:
No te pèrdua, seguim fil per randa la llastra que domina el vessant sud i fem reunió al final d’aquesta (2 claus); una mica més amunt hi ha una reunió d’espits (??). La segona tirada evita el sostre per l’esquerra, trobant el pas i duent-nos per un curt diedre fins al cim de l’Agulla.
Descens:
Ràpel pel vessant sud-est fins al coll.